dibuix
A continuació les entrades de blog relacionades amb dibuix:
La bellesa (i concurs nadalenc!)
La bellesa ens envolta: en l'escriptura d'un manuscrit, les tanques d'un llibre, la petjada d'una xilografia o el traç en les línies d'un dibuix. En la felicitació d'enguany hi ha obres restaurades d'Albrecht Dürer, Ramon Casas, Jean-Auguste Dominique Ingres, Salvador Dalí, Joan Miró, Sam Cobean, Bruegel, un llibre manuscrit del s. XIV i una ornitologia d'Aldrovandi amb enquadernació en pergamí sobre cobertes de fusta.
Estrena del vídeo del procés de restauració d’un mapa
Primícia del vídeo on es mostra el procés complet de restauració d'un mapa de gran format pintat a mà, entelat i envernissat. No t'ho perdis! El proper dimarts 27 a les 16:00h.
Papers (impregnats) al balcó, dimarts 21 a les 11h, en directe i en obert!
Conferència sobre la restauració de papers vegetals impregnats, i llançament en primícia del vídeo sobre una restauració de molt gran format. El dimarts 21 a les 11h, al canal de youTube de la Universitat de Granada.
El retoc: un tabú en la restauració de paper?
El retoc és del més controvertit que trobarem en restauració, perquè implica establir quin aspecte volem que tingui l'objecte restaurat. Al meu parer l'aparença d'un objecte històric és quasi tan important com la seva estabilitat físico-química, i la no-intervenció pot donar lloc a resultats poc agradosos que distorsionin més la llegibilitat i coherència de la obra que un objecte ben retocat. Per molt que ens entestem en fer-ho el més neutre possible, el menys arbitrari, hem d'admetre que un bon retoc demana bon gust.
L’encapsulat com a recurs (desesperat) de restauració
Arriben al taller unes peces per a exposició: pressió, temps limitat... i per acabar-ho d'adobar es tracta d'uns papers vegetals amb cintes adhesives i tintes solubles en quasi tot. Ja podrien ser obres de menys maldecap i més lluïment... En aquesta entrada us explico el què faig, quan crec no poder fer quasi res: Treure les cintes adhesives i no aconseguir aplanar la obra per tensió... :S L'últim recurs és muntar-la en un un sistema de presentació que garanteix una tensió uniforme durant l'exposició.
Tècniques orientals per a la restauració dels esbossos de Sorolla
Els esbossos de Sorolla representen l'espontaneïtat, la genialitat i la fase creativa i estat pur. Llur restauració comparteix amb ells aquesta essencialitat, aquest caràcter del mínim necessari amb un efecte total. La restauració s'ha fet al més pur estil Sōkō, o sigui Japonès. O no tan pur, perquè enlloc de Karibari s'han fet servir unes taules de fusta. Hauràs de llegir aquesta entrada si vols saber com, i què són el washi, kakishibu, noribake i demés.
Dürer: De la vella Europa a Palm Beach
Cocodrils, palmeres, residències de luxe… [...]
Aquest document s’autodestruirà en 30 segons!
O de com treure el celo, sense treure'l, sinó tot el contrari Hem parlat de bibliòpates, de mals usos i de com eradicar els seus efectes… Però, què passa quan és la mateixa obra, la causant de la seva degradació?
Nova metodologia de restauració per retornar la flexibilitat al paper vegetal
Nova metodologia per retornar la flexibilitat perduda a papers vegetals impregnat amb fragilitat severa. Els papers vegetals -tan utilitzats en dibuixos tècnics- tenen en comú que són transparents, però hi ha diferències significatives en el seu procés d'elaboració. Les seves propietats i comportament, seran doncs molt diversos. En el paper impregnat s'aplicava un oli o vernís per fer-lo transparent. Explicació la restauració de diversos dibuixos en els que el vernís fou retirat per a substituir-lo posteriorment, i de com això permet que el paper es pugui manipular de forma segura sense perdre per això les propietats visuals que el caracteritzen.
Maleïts “celos”!
Quins són els perjudicis del celo? Es pot alliberar el patrimoni documental d'aquestes tires greixoses? Explicació dels mecanismes de degradació d'aquesta històrica cinta "reparadora" que trobem en documents de tota mena, i de les possibilitats de restauració en cada cas.
